El càmping Rubina Resort és, en realitat, la suma de tres càmpings i un edifici d'apartaments: el càmping Internacional Mas Chalet, el càmping Amberes, el càmping L'Estrella i els apartaments Limar.

El càmping Internacional Mas Chalet era d'una família holandesa, els Landmann, que més tard se'n varen anar a Canadà.

El càmping Amberes era de una família formada per un francès (en Guy) i una belga (la Viviane), els Le Metayer, que més tard se'n varen anar a Alacant i varen crear el càmping Internacional La Marina.

El càmping L'Estrella era d'un grup d'inversors de Barcelona, que l'havien comprat a la família Arnau de Castelló d'Empúries.

Els apartaments Limar, propietat de una família belga, els Poppe, estaven situats entre el càmping Internacional Mas Chalet i el càmping Amberes. De fet, sembla que existia un acord per deixar passar als clients d'aquests apartaments pel mig d'aquests dos càmpings.

En 1978, la família Grau compra el càmping Internacional Mas Chalet amb l'intenció de provar el món del turisme. Al cap de pocs mesos, tant el càmping Amberes com els apartaments Limar també es posen a la venda, així que són comprats per la mateixa família. Tot el conjunt passa a funcionar com un únic establiment, que s'anomena càmping Internacional Amberes.

A principis del 2001, el director del càmping L'Estrella des de 1993, en Mario Sol, es jubila. El grup d'inversors de Barcelona decideix llavors posar el càmping a la venda. Després d'unes llargues negociacions, finalment a mitjans de juliol del 2001 el càmping és comprat i passa a formar part del càmping Internacional Amberes.

Inicialment, tant els terrenys del càmping Internacional Mas Chalet com els del càmping Amberes estaven sense parcel.lar, i els clients s'instalaven segons l'espai lliure i les seves necessitats d'espai. Degut a que la normativa de càmpings exigia parcel.les, al cap d'uns anys es va parcel.lar pràcticament tot el càmping.

També al principi els terrenys tenien molts pocs arbres, així que una de les primeres tasques va ser el plantar cents d'arbres.

La zona del càmping, plana, i amb aigua a pocs centímetres de profunditat, feia que inicialment una pluja forta acabés normalment en una inundació. Aquest problema es va solventar desprès afegint molta terra i instal.lant un sistema de desaigües.

La recepció del càmping Internacional Mas Chalet era només una caravana petita. En el seu lloc es va construir la recepció, que es va anar ampliant al llarg dels anys. També el restaurant de l'entrada es va anar ampliant, amb més espai al interior i un porxo en el exterior.

L'any següent d'ajuntar els càmpings Internacional Mas Chalet i Amberes es va construir una piscina.

El període 2001-2010 va estar ple de reformes: la del supermercat, el nou internet cafè, 64 nous bungalows, reparcel-aments, i finalment en el 2010 la nova piscina de 1000 m2.

A finals del 2011 un canvi petit però de gran significat: el nom del càmping canvia de 'Internacional Amberes' a 'Rubina Resort', ja que la zona s'anomena 'La Rubina' i la platja és la 'Platja de la Rubina'. De totes formes, arribats a aquest punt, el càmping resultant ja no te gaire a veure amb la unió dels dos càmpings petits inicials.

Els terrenys que ara ocupa Empuriabrava eren terres dedicades a l'agricultura o a les pastures on només s'hi trobaven cinc grans masos o cortals, fins que l’any 1964 es presentà el projecte per urbanitzar la zona compresa entre la Muga, els Salins, la carretera de Figueres a Roses i el mar.

El projecte, anomenat "Plan Parcial de ordenación de Ampuriabrava. 1ª fase", a part de l'idea de l'urbanització travessada per una quadrícula de canals, primera d'aquestes característiques a la península, incloïa una petita pista d'aterratge per a avionetes i la construcció d'un aeroclub internacional. El 24 de novembre de 1966 s'otorga l'aprovació provisional i el 27 de juny de 1967 la Comissió Provincial d'Urbanisme i Arquitectura dóna l'aprovació definitiva al "Plan Parcial de Ordenación Ampuriabrava".

Al mateix temps que es tiren endavant les obres, es realitza una intensa campanya de promoció a nacions com Alemanya i, amb menys mesura a França i al Benelux, que té força èxit: la idea és atractiva, els preus resulten molt barats per aquests països i la quantitat de població estrangera que adquireix parcel·les o habitatges a Empuriabrava és força alta.

L'any 1975 s'aprova la segona fase del pla, però no serà fins a finals dels setanta que els espanyols començaran a superar els alemanys en el que adquisició de llicències d'obres es refereix.

L'any 1980 la marina passa de les mans de l'empresa promotora a les de l'Ajuntament. Actualment Empuriabrava ocupa una extensió d'unes 503'3 hectàrees, amb uns 15.000 habitatges. De la superfície total de la urbanització, el 64% correspon a zona edificada, un 13% a vials, un 10% a espais verds i esportius i un altre 10% a canals i ports. La major part de la superfície edificada està destinada a edificis amb jardí, segueixen les agrupades en els anomenats poblats típics i després els blocs de pisos. L'èxit d'Empuriabrava es reflecteix en una població que en els mesos d'estius pot arribar a les vuitanta mil persones, tot i que només estan empadronades al voltant de les cinc mil persones.